És evident que tots els que estem aquí tenim clar qué és una tertúlia, però encara que sigui com a recordatori voldria dir que, en general, la definició d’una tertúlia podria ser:
-Una tertúlia és un lloc on es reuneixen un grup de persones de forma periòdica per debatre sobre un tema, prefixat o no.
- Sol ser d’accés lliure,(encara que en algunes es limita l’accés als socis)
- S’admeten totes les opinions i els punts de vista mentre no siguin ofensives o mancades de respecte.
-Normalment hi ha una persona encarregada de moderar els debats.
Aquets quatre punts, crec que defineixen bàsicament, el que és una tertúlia.
Intentaré ara definir el que és un blog:
-Un blog és un espai virtual en que un grup de persones es “reuneixen”,(hi participen), periòdicament, i en el que es pot expressar la opinió i debatre sobre un tema prefixat o no.
- En principi és obert a tothom encara que en alguns casos és necessari estar registrar (és a dir haver donat prèviament les dades) per poder accedir.
-S’admeten totes les opinions i punts de vista, mentre no siguin ofensives o faltes de respecte.
-Normalment hi a una persona que actua com a moderador que en aquest cas rep a el nom de “Blogmaster”
Vist des de aquest punt de vista, la pregunta seria :
Quines son les diferències més importants entre una tertúlia i un blog?
El que veiem és que els objectius i la forma de funcionament és relativament igual, en un i l’altre, però es evident que no son exactament iguals.
Busquem ara les diferències:
Des de el meu punt de vista la més important és que una tertúlia és presencial, i un blog no ho és.
Una tertúlia té la limitació geogràfica, ja que en ella solament hi poden participar les persones d’un àrea relativament reduïda, que es puguin desplaçar periòdicament al lloc de reunió.
Un blog no té aquesta limitació, ja que al ser el lloc de trobada virtual, es pot accedir a ell des de qualsevol part del món, que tingui una connexió a Internet i un ordinador, és clar.
La tertúlia té l’avantatge de que al ser presencial, es produeix un contacte directe que impedeix la simulació
És a dir, si es que si no som molt bons actors, és difícil enganyar a la resta de participants.
En un Blog, al no haver contacte, es pot simular el nom (normalment, s’accedeix a través d’un nick i d’un avatar, desprès en parlarem), i això permet un nivell de llibertat, a l’hora d’expressar l’opinió, que potser en les tertúlies presencials no existeix, ja que es vulgui o no, en parlar en públic tenim un cert nivell de pudor, al expressar opinions sobre certs temes.
La tertúlia té el problema de la limitació del temps en les participacions, que el blog no té, ja que el número de línees d’un comentari no sol estar limitat.
Això obliga als tertulians presencials, a un exercici de síntesi que en el cas dels blogs, no és tan necessari, ja que es pot preparar el text i elaborar les idees amb cura, abans de publicar el comentari.
El número de comentaris sol ser il·limitat, ( he vist blogs, amb més de 300 comentaris un sol dia), y en els comentaris es poden posar enllaços de adreces web o fer cites extenses, que puguin reforçar, els arguments que s’esposen, cosa que evidentment no es pot fer en una tertúlia, donada la limitació de tems.
Fent un primer anàlisi, es evident que els blogs, no tenen el problemes que tantes vegades discutim entre nosaltres, a la tertúlia.
Temps de duració de les opinions, ordre de les mateixes, si algú arriba tard, torns de paraula.....
Vist així, sembla que tot siguin avantatges, en favor dels blogs, respecte a les tertúlies.
Potser caldria ara fer énfasi en les mancances que tenen els blogs.
La primera mancança que hi trobo, es precisament, el que semblava una avantatge, i és el contacte.
Bé que venim per debatre i discutir de temes, però també per fer amistats, i conèixer a gent diversa, a més de conèixer la seva opinió.
En un blog, aquest contacte no existeix en absolut, ja que l’únic que perceps de l’altra persona són els seus comentaris i les seves idees, i en molts casos, estan amagades, darrera un Nick.
Qué és un nick?
És un nom de batalla, que cada blogger es posa a sí mateix, perquè pensa que el defineix, i es fa amb molta imaginació, us ho garanteixo.
Només cal donar una volteta per qualsevol dels que estan oberts en el diaris per trobar nicks com aquets:
Javler / Sagarra1977 / ferd52 / Elmenda / Berulio / masclaroagua / MariaDLV /
AKrAciAAhorA / vientosalisios / rojotricolor / Lume /, etc
Estan trets del Blog:”Trabajar cansa” de Issaac Rosa de “El Público”
Junt amb el nick, sol estar lligat un avatar. Qué és un avatar?
És la imatge del nick, i també la podem escollir, segons la nostra personalitat o bé la personalitat que volem que la resta de bloggers tinguin de nosaltres.
Pot ser, una fotografia o bé un dibuix.
En alguns casos, és real, però en d’altres no té res a veure amb la realitat.
Aquesta possibilitat de mentir o de fingir és la part que m’agrada menys dels blogs.
Tot i això, en els blogs seriosos, i per molt que la gent entri amb un nick, es sol, establir una relació, semblant a la que s’estableix en una tertúlia i que, en alguns casos acaba esent una amistat.
Un altre del problemes que ens trobem dins dels blogs, és el que s’anomena, trolls.
Reben el nom, dels animalets monstruosos i poc intel·ligents que pintava Tolkien en la seva novel·la de “El Senyor dels Anells”.
Qué és un troll?
Un troll és un rebenta blogs, amagat darrera un nick, es dedica a espatllar el debat del blog, o bé a insultar als participants o a fer que s’esbatussin entre ells, sembrant comentaris falsos, usurpant identitats o entrant amb diferents nicks
Aquestos reben el nom del Troll multinick
Com els podem identificar:
N’explicaré alguns tipus:
Troll, “Refunfuñón”, es dedica a criticar, l’article del blog, els comentaris dels bloggers, les faltes d’ortografia, rient-se dels nicks dels que hi participen, i quant algú el contesta recriminat la seva actitud es posa a cridar ( en els blogs també es crida... encara que us sembli estrany. Qualsevol comentari escrit tot amb MAJÚSCULES, significa que estàs cridant), Es posa a cridar con un boix que en aquest blog, no es respecta la llibertat d’opinió i que el Blogmaster és parcial y que no modera bé.
Tenim també el Troll “Barreparacasa”, són els que estan obsessionats amb un sol tema.
L’article pot estar dedicat a debatre sobre el medi ambient, que el seu comentari ( per cert, en un blog , els comentaris reben el nom de posts), introduirà la idea de lo beneficiosa que és la pràctica del “Ioga esotèric” per solucionar els problemes de tràfic a Barcelona.
Però és que si es parla de política econòmica al sud del pol nord, també introduirà el seu tema sobre “Ioga esotèrica”.
Ni hi ha de molts tipus, però per no allargar-me en excés en comentaré un últim que és el Troll “Paleta”., rep aquest nom perquè es dedica a folrar literalment el blog amb comentaris que tenen una extensió mínima de quatre pàgines, y màxima de..... No hi ha dades encara.
Quan acabes de passar el seu post, ( no dic de llegir-lo, perquè por ser quasi impossible), ja no recordes el tema del article de referència sobre el que es debatia.
En els blogs, els posts massa llargs reben el nom de “ladrillos” o “tochanes”
Aquest i altres es dediquen a fer la vida impossible al Blogmaster, que és el que té de fer neteja, o filtrar aquest comentaris perquè el blog tingui una coherència i compleixi els objectius dels que parlàvem, de fomentar el debat i el intercanvi d’opinions.
Quan el blogmaster limita a algú l’accés a un blog es diu que l’està “banejant”, “baneando “
No sé si caldria consultar a cap expert en la moderació de tertúlies presencials si hi troben alguna similitud, entre les dificultats del Blogmaster i les seves.
Res mes, gràcies per la vostra atenció
Espero que agradi a tothom i que entre tots, amb les vostres suggerencies puguem fer que aquest nou lloc de debats i tertulies, pugui anar endavant.
ResponderEliminarBlai
Bé, me n’adono que entrar a la pàgina, sí entreu, però sense comentar-hi res, ni fer cap suggeriment.
ResponderEliminarEspero que sigui perquè no hi ha res a dir, més que perquè o expliqués malament l’altre dia.
Si és això, caldrà tornar-ho a explicar.
Passeu bona tarda
Yo creo que donde esté una tertulia presencial, que se quite un blog, por aquello del contacto visual, pero es verdad que un blog llega a todo el mundo, y que las tertulias presenciales han disminuido tanto, que es difícil ya de encontrar alguna.
ResponderEliminarDecir el parecer de las cosas nos enriquece y nos hace más personas. Es bueno mantener vivo este sistema de comunicación que, hoy por hoy, es el que tenemos más próximo, y es universal.
Hola Blai....doncs una de cal i una de sorra. Gracias al blog he podido captar el tema de la tertulia que me perdí. Pero sin embargo, ya lo estás viendo, cuando escribo utilizo el castellano del que, a fuerza de pasar curso, conozco las reglas en contra de mi preferente uso del catalán tertuliense.
ResponderEliminarEns veiem disabte per parlar de comptes i contes. jejejej
Es evidente que nos veremos el sábado.
ResponderEliminarLas tertulias presenciales, siempre serán mejores que los que se puedan hacer a través de Internet.
Fins dissabte