BLAI POCURULL-LA PRIVACITAT EN PÚBLIC

La Intimitat o Privacitat no posseeix fronteres definides i pot tenir diferents significats segons les persones, inclús en alguns  definicions diferents.

Segons el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola –DRAE:

Privacitat es defineix com :

"àmbit de la vida privada que es té dret a protegir de qualsevol intromissió"

 Intimitat es defineix com:

 "zona espiritual íntima i reservada d'una persona o d'un grup, especialment d'una família".

Encara que “privacy” deriva del llatí “privatus”, Privacitat s'ha incorporat a la nostra llengua en els últims anys a través de l'anglès, per la qual cosa el terme és rebutjat per alguns com un anglicisme, al·legant que el terme correcte és intimitat, i en canvi és acceptat per uns altres com un préstec lingüístic vàlid.

Crec que es pot emprar de manera indistinta, ja que quasi tothom considera les dues paraules com a sinònims.

 També la podríem explicar com  l'habilitat d'un individu o grup de mantenir les seves vides i actes personals fora de la vista del públic, o de controlar el flux d'informació sobre si mateixos.

El dret contra la invasió a la intimitat pel govern, corporacions o individus està garantit en molts països mitjançant lleis, i en alguns casos, per la Constitució.

La Constitució Espanyola de 1978, en el seu  article  18 estableix:

"1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.

2 El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en el sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.

3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.

4. La Ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos."

També L'Article 12 de la "Declaració Universal dels Drets Humans" diu:

"Nadie será objeto de injerencias arbitrarias en su vida privada, su familia, su correspondencia, ni de ataques a su honra o su reputación. Toda persona tiene derecho a la protección de la ley contra tales injerencias o ataques."

Malgrat, això, tots els països marquen excepcions a la llei , que limiten la privacitat per raons  de seguretat,  d’investigació , o inclús fiscals.

En alguns països la privadesa individual pot entrar en conflicte amb les lleis que regulen la llibertat d'expressió, i algunes lleis requereixen el fer pública informació que podria ser considerada privada en altres països o cultures.

La privadesa pot ser definida com l'àmbit de la vida personal d'un individu que es desenvolupa en un espai reservat i ha de mantenir-se confidencial.

Amb els mitjans de comunicació tradicionals, com el correu postal, correu certificat, els apartats de correu, etc., estan més que garantits. En canvi, amb l'ús generalitzat dels sistemes de comunicació electrònics, la intimitat i l'anonimat de les persones poden resultar amenaçades.

El desenvolupament de la Societat de la Informació i l'expansió de la Informàtica i de les Telecomunicacions planteja noves amenaces per a la privadesa que han de ser afrontades des de diversos punts de vista: social, cultural, legal, tecnològic...
Un cas extrem, és quan la informació  és robada o usada fraudulentament, com en el  cas de robatori d'identitat.

És l'esfera personal de cadascun, on resideixen els valors humans i personals, sent un dret fonamental per al desenvolupament de la persona i de la família a més de ser un àmbit reservat a la curiositat dels altres contra intromissions i indiscrecions alienes.

Al llarg de la historia, el que es considera dins de l’àmbit de la intimitat o no, varia segons les èpoques y les cultures, nomes cal observar el concepte de nudisme en diferents parts del mon.

Però no es aquest el tipus d’intimitat en el que voldria fixar la meva atenció.

Durant segles l’home, y per limitar una mica podríem dir les cultures occidentals han farcit les seves lleis de proteccions contra les violacions de la intimitat.

Sobretot les cultures saxones, consideren el domicili, com un lloc extremadament privat, y l’accés sense consentiment una violació de domicili que en les seves lleis es greu.

Però el que si podem observar que desprès de tants anys d’esforços, en alguns casos amb l’excusa de la seguretat i altres simplement per comoditat, algunes de les parcel·les acotades per les lleis com intimitat han anat desapareguen.

¿Podeu passejar per Barcelona sense que al menys una càmera enregistri el vostre pas?

Càmeres de tràfic, càmeres de vigilància, càmeres als caixers automàtics, al metro, als porters automàtics, a la pantalla del ordinador portàtil, al telèfon mòbil......

Val que malgrat això, seguim protegits per unes lleis, i que mols diran que ens ajuden en el dia a dia, però.....

Sentim dir, moltes vegades que una de les coses que més preocupa al ciutadà mitjà avui dia és la protecció de la seva intimitat. «És alguna cosa terrible», et diuen, «que ens puguin escoltar al telèfon, que ens llegeixin els correus o ens mirin el Facebook».

 Això últim és com si algú va despullat pel carrer tocant el bombo preocupat per si el miren  o no.

 Dir que la societat sobrevalora el valor de la seva intimitat, no deixa de ser un acte de supèrbia, perquè la intimitat de la majoria no val absolutament  res.

 Estem acostumats a sentir que fulano és “molt gelós” de la seva intimitat, expressió favorita de mols convidats a programes de televisió.

 I penso jo: Si es tan “gelós de la seva intimitat” que cony i fot anant a un programa de televisió a que el miri tothom?.

El cert es que al anar acceptant aquestes reduccions del nostre àmbit d’intimitat, també em anar relaxant el nostre concepte d’intimitat.

Es mes en alguns casos , inclús esta ben vist la exposició publica de la intimitat, i en a vegades inclús esta mol ben pagat.

Cal nomes donar un cop d’ull a la televisió qualsevol tarda, per entendre el que estic dient.

Es la exhibició publica de la intimitat, fins a les mateixes entranyes, i això ho trobem be y es observat per un munt de persones.

En un llibre que vaig llegir que explicava les costums del home en la època prehistòrica, explicava que a aleshores la vida era mol comunal, i que la intimitat dins d’una cova sense parets era difícil, però que ells havien desenvolupat ( es creu), l’habilitat de mirar sense veure, per no interferir en els moments íntims de les famílies del seu clan o tribu.

En aquestos programes, el que fan es obligar a veure tan si volem com si no, la intimitat del que presenten.

Be que tenim la possibilitat, de seleccionar, es diu comandament remot, i amb ell podem anar variant entre les intimitats de la Belen i companya , o les de una lleona .

Ara em voldria referir no a les teatrals exhibicions de intimitat comprada pels programes de televisió, sinó  a la relaxació que nosaltres mateixos em fet de la preservació de la nostra intimitat quotidiana.

Us heu fixat que al viatjar en qualsevol transport públic, poder sentir les converses dels que viatgen amb nosaltres?.

Recordo que abans, aquestes converses es feien en veu baixa, però ara, no hi a cap vergonya de que es facin en veu alta y sense que importi si ens senten o no.

Y les converses per telèfon de la persona que esta asseguda a la vora?.

Al metro, l’hi vaig dir a una senyora que si us plau, fos una mica mes respectuosa amb la SEVA intimitat.

Em va enviar a pasta fang.

Amb molta mes gracia que jo, es comentada l’anècdota d’un columnista que viatjant en l’AVE a Madrid es veié obligat a escoltar els problemes d’un viatger que parlava per telèfon mòbil.

Un cop acabada la conversa, es va atansar a ell i l’hi va dir:

“Ja que vostè a tingut l’amabilitat de fer-me partícip dels seus problemes, no puc fer mes que aconsellar-l’hi que......”

Ja per acabar, suposo que haureu llegit a la premsa, que en un autobús nocturn que feia el viatge de Màlaga a Madrid, un viatger es posa a parlar per telèfon amb un amic seu, explicant, que havia tingut de marxar de presa i corren de Màlaga perquè la nit anterior “ andaba muy tomado y le dio un navajazo a un tio y lo habia matado”

Per casualitat en el seient de l’altra banda del passadís estava assegut un policia de paisa, lliure de servei i que feia el mateix viatge.

Aquest va agafar el seu telèfon mòbil y va enviar un missatge al seu superior a Madrid.

Com que al autobús, totes les persones que hi anaven (exceptuant el conductor, suposo), o be parlaven per mòbil o enviaven missatges o estaven jugant amb algun dels jocs del mòbil, las seva actitud, no va alça cap sospita.

Al ser llarg el viatge , al policia l’hi va donar temps a explicar tot l’assumpte, i també a preparar l’adequat comitè de benvinguda pel assassí, a l’estació d’autobusos de Madrid.

De la mateixa manera que aquest “individu”( per dir quelcom), no era en absolut, conscient de que l’estava escoltant, no un policia, sinó qualsevol persona que estes a la vora i per això va donar els detalls que van permetre la seva detenció, la resta de la gent tampoc es conscient de que esta explicant un problema del seu fill a un amic o be si la seva filla petita es veu o no el “colacao” quan esta a casa de l’avia.

Es a dir, esta exposant la seva intimitat en públic, tant o mes la Belen Esteban, però això si, sense cobrar.

¿ Com es pot solucionar aquest problema?

O tornat a ser conscients de la nostra intimitat o be ens tocarà fer com als antics Neandertals y desenvolupar l’habilitat de sentir sense escoltar

Res mes gracies per la vostra atenció.